Embaràs, part i criança

• "El ventre matern, la nostra primera llar"

Per a parelles (o dones) en procés de concepció o gestació.

És un tipus de treball diferent, compatible i que es complementa amb qualsevol treball de preparació al part que pugueu fer amb la vostra llevadora o fisioterapeuta (personalment aconsello la preparació al part que es fa des de la casa de naixements Migjorn, en la que col.laboro com a terapeuta amb les llevadores de l'equip).

 

Els objectius principals del treball són que les parelles (o com a mínim les dones)...

 

- coneguin, des del punt de vista del bebè, què passa dintre del ventre matern en el moment de la concepció i durant la gestació: les diferents etapes de maduració de l'instint per les que passa el fetus i, sobretot, quines són les seves necessitats relacionals en cada una de les etapes per a poder-se desenvolupar i créixer amb integritat. 

 

- puguin fer alguna cosa en direcció a reconnectar amb la seva part instintiva, emocional, sensorial i corporal, que és la que ens pot ajudar a sentir aquesta nova vida i a poder-la acompanyar amb cura des dels inicis. 

Amb aquestes direccions de treball s'intenta que cadascú pugui acompanyar al seu petit de la millor manera possible des del mateix moment de la concepció, perquè com més primària és la vida humana, més vulnerable està i més important és preservar-la i cuidar-la.

 

També treballem per a conèixer les etapes per les que passa el bebè durant el naixement i durant els primers temps de vida fora de l'úter, perquè quan arribi el moment, tenint en compte aquests coneixements i les eines de contacte amb el cos i l'instint, les mares/pares puguin acompanyar al seu fill també en aquest procés del naixement i el postpart inmediat.

 

La proposta de treball, doncs, combina els coneixements i aportacions teòriques amb la vivència.

 

Es treballa a nivell teòric sobre les diferents etapes per les que va passant el fetus des del moment de la concepció i sobre les necessitats instintives que té en les diferents etapes, amb el referent de la organització cíclica del desenvolupament humà que ha pogut teoritzar Marc Costa (ETIP) al llarg de la seva intensa trajectòria terapèutica i formativa. I també es veuen els sistemes de registre i de percepció que té el preembrió-embrió-fetus i bebè i com aquests van madurant al llarg de la vida a l'úter (cosa que ens permetrà utilitzar-los a favor de la connexió amb el fetus).

 

Després dels coneixements teòrics, que ocupen la primera part de cada sessió, també es fan diferents propostes de connexió amb el cos, la sensació, l'instint, la creativitat... perquè cadascú pugui anar reconectant amb aquest llenguatge i explorant la seva manera d'acompanyar tot aquest procés de vida a l'úter tenint en compte les necessitats instintives i els sistemes de registre-percepció que té el fetus en funció de la seva maduració. 

Finalment, hi ha un espai per a treballar i elaborar l’experiència viscuda per a cadascú en la sessió i altres questions que interessin o inquietin a les parelles.

•Seguiment d'embaràs, part i criança

Per a la mare, poder estar en contacte amb ella mateixa i amb el seu fill/a és important i també necessari perquè el procés de l'embaràs, el part i la lactància puguin donar-se de manera natural, fluida i amb plaer. Els conflictes no resolts que tots tenim a dintre, poden agafar més envergadura durant l'embaràs i el part, i manifestar-se de diferents maneres que podrien dificultar aquesta connexió de la mare amb ella mateixa i amb el bebè, i bloquejar el procés de manera totalment inconscient i involuntària, però sovint impedint que es doni de manera natural.

Aquest treball està dirigit a dones que sentin algun tipus de dificultat en aquests inicis de la relació amb el seu fill/a o que simplement vulguin tenir cura de que aquests inicis es donin de la manera més sentida possible.

Treballarem amb la intenció de que la dona pugui entrar en contacte amb ella mateixa, amb el bebè, amb la seva parella, amb les seves necessitats per a poder-se obrir a la nova condició de mare... i, des d'aquí, que pugui començar-se a forjar un vincle i una relació lo més sana i sentida possible entre la mare i el bebè, que afavoreixi també al desenvolupament natural i tranquil de tot el procés.  

•Treball de reparació de traumes prenatals, perinatals i postnatals:

Tot el procés de la gestació, el naixement i la lactància són molt importants per a la mare i per al bebè. Son els primers cicles de la vida del bebè i, igual com una planta quan comença a créixer, està especialment vulnerable, sensible... Tot el què passa al seu voltant té un fort impacte sobre la seva personalitat, que s'està començant a construir.

Durant la gestació, la relació amb la mare és constant i molt directe, tot el què li passa a la mare li impacta directament al bebè, per això seria necessari que la mare es cuidi, estigui en contacte amb ella mateixa i conegui les seves pròpies dificultats i traumes, perquè pugui tenir-ne cura i donar-li al bebè la protecció, seguretat, cuidado, afecte, amor, respecte, proximitat... que necessita. En aquesta zona intrauterina poden passar coses traumàtiques per al bebè a nivell molt inconscient i d'altres coses de les que si podem tenir una certa consciència com ara una gestació amb molt d'estrès, ansietat, qualsevol circumstància traumàtica viscuda per la mare (mort d'una persona estimada, separació de parella, malalties greus viscudes per la mare o persones properes...), un embaràs no desitjat per un o per als dos pares, gènere del bebè no desitjat per un o els dos pares, pèrdua d'un germà bessó, intent d'avortament, concepció in vitro, inseminació artificial...

La gestació és un procés que arriba al seu punt culminant en el naixement, quan el bebè necessita que la mare s'obri i s'entregui per a deixar-lo passar i sortir amb el seu impuls cap al món. Si tot va bé, al penetrar pel canal vaginal, el bebè pot conèixer a la mare a un nivell molt íntim i profund, es tracta d'un contacte estret i potent, absolut, consistent, que dóna al bebè molta identitat corporal i el registre de que és possible sentir el seu cos intensament, amb gust, amb plaer, amb força, de manera total... Quan, pel motiu que sigui, es donen situacions que dificulten, bloquegen o interrompen el procés natural del naixement, i no acaba essent possible traspassar les dificultats, l'experiència del part (per a la mare) i del naixement (per al bebè) poden acabar derivant en experiències traumàtiques, com per exemple: cesàries, fòrceps, ventosa, parts induits i/o molt intervinguts (oxcitocina sintètica, epidural...), parts en què la mare retén inconscientment al bebè o, de lo contrari, l'expulsa amb molta rapidesa, naixements en què el bebè presenta símptomes d'asfíxia...

Després del naixement, en el post part, aquesta relació i vinculació mare-bebè es continua forjant a través de la presència, la mirada, el contacte, l'afecte, la lactància, el respecte als seus processos naturals... Si això no fos possible, degut a ingressos a neonatologia, separacions de la mare, dificultats en l'establiment de la lactància, depressió post part o altres dificultats de la mare per a establir connexió afectiva i emocional amb el seu bebè, aquest pot patir situacions que poden esdevenir traumàtiques i estar molt lluny de la relació de connexió, escolta i contacte que ambdós necessiten per a seguir posant les bases d'una vinculació positiva i segura.

Després d'experiències d'aquest tipus, cada membre de la família hauria de tenir la oportunitat d'expressar, processar i reparar en alguna mesura el què ha viscut. Sovint els bebès intenten expressar les seves vivències traumàtiques a través de sons, plor, inquietud, moviments... i és important poder-los escoltar i oferir-los l'espai i les condicions per a què puguin expressar i transformar allò viscut. Els símptomes que ens poden indicar que hi ha hagut un trauma poden ser: despertars del bebè amb sobresalt i plors difícils de tranquil.litzar, moviments sobtats de sobresalt quan el bebè estava aparentment relaxat, dificultat per a entrar en contacte visual (per exemple: els ulls del bebè miren amunt), molta tensió corporal (per exemple: els punys tancats molt fort), plors que no troben consol quan les necessitats estan cobertes (ha menjat, està descansat, no està sol, el bolquer està sec...). Aquests últims, sovint s'expliquen com a "còlics", però es coneix que en realitat aquests gairebé no existeixen i que s'utilitzen com a "calaix de sastre" quan no se sap què li està passant al bebè, i el més probable és que en aquests moments el bebè estigui intentant expressar algun dels traumes viscuts. A banda d'això, amb bebès una mica més grans, podrien observar-se dificultats en el procés de desplegament de la motricitat (per exemple: dificultat per a donar-se la volta, començar a gatejar cap enrere, no gatejar...).

Sovint, per desconeixement, els pares/mares no reconeixen els intents d'expressió dels traumes prenatals, perinatals i/o post natals del bebè i, encara que a vegades els puguin identificar, no tenen les eines per a gestionar la situació. Amb aquest treball es donaran aquestes eines i es facilitarà un punt de trobada, connexió i cooperació entre els diferents membres de la família, acompanyant al bebè, amb molt de respecte i amb molta suavitat, per a què pugui expressar-se, processar i reparar les seves vivències traumàtiques, traient el dolor que aquestes li hagin pogut generar, al mateix temps que fent registres positius on abans eren negatius. D'aquesta manera, es reestableix el vincle entre la mare i el bebè, que en aquests casos sempre es veu afectat.

Per a seguir cuidant aquest vincle, és important que les mares/pares coneguin la relació entre la pròpia història i la relació que estableixen amb els seus fills, i que se'n facin responsables. Totes les persones adultes (incloent mares i pares) tenim una història en la que, a part de totes les vivències positives, també hem tingut vivències, traumes i registres negatius, habitualment en relació als nostres pares, que de manera inconscient podem passar als nostres fills i que poden tenir molt a veure amb les dificultats durant l'embaràs, el naixement i el post part. Per això, en les sessions també s'intenten enfocar i elaborar els temes que hagin bloquejat el procés de manera inconscient, per tal de portar-los a la consciència i, sobretot, per a intentar evitar que segueixin interferint en la relació amb el bebè en etapes posteriors de la criança.

A nivell pràctic, es pot treballar amb els bebès a partir del moment en què la seva estructura corporal ho permet (que depenent del bebè pot ser entre el mes i els 3 mesos de vida) i fins als 5 o 6 anys (depenent del tema). De totes maneres, per tal de que els bebès puguin créixer i estructurar-se des d'un lloc més saludable i no des del trauma és aconsellable fer el treball quan abans millor. El treball amb tota la família (és desitjable que estiguin els dos pares) es pot realitzar entre 3 i 15 sessions. I, a vegades, pot ser necessari que el treball continui amb sessions individuals amb la mare i/o el pare.

• Grups de Criança

Grups per a famílies organitzats segons l'edat dels infants: dels 4 als 36 mesos. 

Un espai per a compartir i reflexionar sobre la relació que pares i mares aneu establint amb els vostres fills/es, on procurarem veure les necessitats dels petits per a un desenvolupament saludable i que cadascú pugui anar connectant amb la seva manera individual d'acompanyar al seu fill/a des del sentir i ocupant el seu lloc dintre de la família.

Per a fer-ho possible, iniciarem les sessions treballant el contacte amb un mateix i amb el nadó a través de la percepció, l'escolta, el contacte, el massatge, l'acompanyament al desplegament motriu i al joc dels infants..., procurant posar atenció a observar i fer conscient la nostra relació amb l'infant. Després treballarem i reflexionarem sobre les dinàmiques que s'hagin donat així com sobre altres temes quotidians entorn a la criança que inquietin a les famílies, sempre tenint en compte les necessitats del nadó en cada moment del seu desenvolupament i la importància de la presència i la vinculació afectiva amb la mare i amb el pare perquè les criatures puguin créixer i desenvolupar-se amb una base de seguretat i afecte que els permeti construir la seva autonomia i anar cap al món i les persones des d'un lloc sòlid i segur.

Trobades mensuals de 2 hores de durada.